Un tub de poliuretà, també conegut com a mànega de poliuretà, experimenta canvis físics i químics progressius quan es col·loca a l'aire lliure sense refugi sota la irradiació solar{0}}a llarg termini. El principal factor destructiu és la llum ultraviolada a la llum del sol, que, juntament amb les altes temperatures exteriors, la pluja, el vent i la sorra, accelera l'envelliment i la fallada del tub. Tot el procés d'envelliment es pot dividir en tres fases: primerenca, mitjana i tardana, cadascuna amb característiques observables diferents.
L'envelliment-de primeres fases aporta principalment canvis visuals subtils sense fallades funcionals. Un-nou tub de PU té una superfície llisa i transparent i una resistència suficient. Després d'1 a 3 mesos d'exposició contínua al sol, la brillantor de la superfície s'esvaeix gradualment, acompanyada d'un blanquejament, embrutiment i un lleuger groguenc. Els tubs transparents es tornen ennuvolats, mentre que els de colors s'esvaeixen i s'enfosqueixen. En aquest punt, les estructures moleculars dins del material de poliuretà tot just han començat a patir danys. La flexibilitat, la resistència a la pressió i el rendiment de segellat romanen en gran part intactes. Només el material superficial experimenta una lleugera oxidació, que no interferirà amb el funcionament normal.
L'envelliment de la-etapa mitjana es centra en l'atenuació de les propietats físiques i la pèrdua gradual de funcionalitat. Després de mig any a un any d'exposició contínua a la llum solar, els raigs ultraviolats segueixen trencant les cadenes moleculars de poliuretà i reduint la densitat de reticulació. El tub de PU es torna notablement més dur, menys flexible i més difícil de doblegar, amb un rebot més lent i la pèrdua de la seva suavitat original. A la superfície apareixen microesquerdes fines i una lleugera descamació, i la resistència al desgast disminueix molt. Els residus s'escampen fàcilment amb la fricció. En aquesta etapa, la capacitat de tracció i de pressió-disminueix. La deformació pot produir-se sota una lleugera compressió o flexió, l'estabilitat del segellat de la canonada es debilita i ocasionalment es poden produir petites fuites d'aire o líquid.
L'etapa tardana-d'envelliment marca una fallada completa on el tub perd tot el valor útil. Més d'un any d'exposició a l'exterior, especialment sota la intensa llum solar i la calor de l'estiu, duplica la velocitat d'envelliment. Les petites esquerdes s'expandeixen en fissures profundes, la capa exterior es desprèn àmpliament i es torna pols, i tot el tub es torna trencadís. La flexió o l'impacte lleuger provocaran esquerdes o fractures. El material gairebé perd tota la tenacitat, amb la resistència a la compressió i a l'impacte completament invalidada. Sovint es produeixen fuites d'aire, filtracions de líquids i ruptura de tubs. Mentrestant, l'aigua de pluja i les diferències de temperatura entre el dia i la nit creen danys addicionals. L'aigua impregna els buits moleculars i accelera l'envelliment hidrolític, i el trencament trencadís es torna encara més greu en entorns de baixa-temperatura.
Cal tenir en compte que el tub normal de PU sense modificar té poca resistència a la intempèrie i envelleix ràpidament sota la llum solar exterior. El tub de PU de grau-resistent als UV i anti-envelliment modificat-a l'aire lliure pot frenar l'envelliment, però no pot eliminar l'envelliment del tot. Encara es degradarà gradualment després d'un ús-exterior a llarg termini, només amb una vida útil molt més llarga. Per tant, no es recomana el tub estàndard de PU per a aplicacions a l'aire lliure-a llarg termini-. Per a escenaris a l'aire lliure, s'han de seleccionar fundes protectores o productes modificats-resistents a la intempèrie.